Vacances d'estiu!!!

Aquestes darreres setmanes hem estat molt desconnectades del bloc, però tot té una bona explicació!!!!! A finals de novembre vam estar entregant treballs i d'exàmens (jejejej) i només acabar vam marxar de vacances cap al sud!

Volíem aprofitar bé les últimes setmanes del nostre intercanvi i poder recordar-les per sempre i així ha estat: han estat aquelles vacances somiades per tothom, increíbles! Primer vam anar cap a l'estat de Chiapas, on fa calor tot l'any. Com que hi havia 12 o 13 hores de viatge, vam viatjar durant la nit perqué no es fes tan pesat. A Chiapas vam veure: el Cañon del Sumidero amb cocodrils inclosos al pack!, també vam visitar les piràmides de Palenque, les cascades d'Agua Azul i Misol-Ha, i els pobles indígenes de San Juan Chamula i Zinacantán (va ser com tornar a l'edat de pedra...).

Després de 4 dies per Chiapas, vam passar a l'estat de Yucatán on vam estar-nos 3 dies més. Allà vam aprofitar per visitar una de les meravelles del món: Chichen Itzá. Ens va agradar moltíssim la forma en què els mayes feien les piràmides i com ho tenien tot calculat... és digne de veure! Però no ens enganyarem... l'Àngela i jo ens estàvem morint de ganes d'anar al caribe mexicano!!!! Així que el dia 8 de desembre vam marxar cap a Isla Mujeres :D.

La nostra intenció inicial era anar a Playa del Carmen, que està a 1 o 2 hores d'Isla, però ens vam trobar a una noia de Barcelona que ens va parlar molt bé de l'illa i d'un hostal super barat que hi havia allà. Ens va faltar temps per anar cap allà! I no ens vam equivocar... allò era el paradís! Els primers dies no va fer gaire bon temps i no sabíem si marxar d'allà o no, però aviat va arribar el sol i els dies de platja amb l'aigua turquesa i l'arena blanca... No hi havia qui ens mogués d'allà!

En fi, unes vacances úniques que recomanem a tothom!! Molts petons des de la terra dels mayes, aztecas...!

Xalapa

El pasado finde estuvimos otra vez en Xalapa.

El viernes, de buena mañana, fuimos a la playa del Farayón donde acampamos hasta el día siguiente. Durante el día nos dedicamos a montar las tiendas -que costó lo nuestro, ¿eh? entre el viento y nuestra profesionalidad… :P- , a pasear por la arena y a jugar con un frisbee rebelde. Por la tarde-noche algunos nos bañamos en el mar mientras otras, más trabajadoras, se encargaban de preparar una buena hoguera que nos serviría para cocinar nuestra cena y protegernos del frío.

Cenamos nubes asadas y salchichas calentadas en el fuego por nosotras mismas… ¡¡¡taaan buenas!!! Y después de una buena charla, nos fuimos a “dormir”…. Resulta que el fuego no se había apagado del todo y nos dimos cuenta a media noche. Más de uno y una hubieran pagado por ver nuestras reacciones dentro de una tienda de campaña, despiertas y sobresaltadas, con un fuego que era mucho menos de lo que nos aparentaba su sombra…. Hasta que no lo apagamos no pudimos dormir “tranquilas” (las comillas son muy necesarias, creernos jajaja).

En fin, al día siguiente estuvimos un poquito más por la playa y ya regresamos a Xalapa y alrededores para prepararnos para la fiesta de los 15!

La fiesta de los 15 años consiste, básicamente, en hacer que la cumpleañera se sienta princesa por una noche. Sus padres ahorran durante años para preparar esa fiesta a sus hijas, representa que es cuando la muestran en sociedad porque ya es una “mujer”. La chica lleva de acompañante a sus chambelanes, que pueden llegar a ser hasta 15!! La de nuestra fiesta era más modesta y sólo tenía a 6 chicos a su cargo. Y bueno, mientras cenábamos platos típicos de una boda, la quinceañera nos obsequió a todos los invitados y invitadas -unas 300 personas- con unas cuantas corografías bastante impresionantes y unas ensayadas palabras, muy bonito todo :D Para acabar, pastel y pista de baile!!! ¿Qué más podíamos pedir?

Mèxic, terra de contrastos

La setmana passada l’Ángela us parlava de les fases per les que passem en un intercanvi; aquesta setmana jo us vull explicar com és realment Mèxic. Mèxic no es redueix a la Riviera Maya o a un conjunt d’estats plens de narcotraficants i assaltadors; i si és aquesta la imatge que teniu del país, aneu esborrant-la perquè no és certa.

Mèxic té la cara i la creu, el blanc i el negre que pot tenir qualsevol país però amb el handicap que és un país enorme, de forma que tot es pot apreciar molt més. Hi ha moltíssima pobresa i quan dic moltíssima no exagero: és molt trist veure gent dormint als carrers amb cartrons, homes i dones venent xiclets, llanternes o llibretes als metros o nens i nenes netejant sabates a homes de negocis. I pensareu: a Lleida o a Barcelona també passa això! Us podem assegurar que no és res en comparació a tot el que veiem aquí, i el més trist és que t’hi acostumes i ho acabes considerant normal.

I després hi ha els rics. És a dir, no hi ha un entremig: o ets ric o ets pobre, o això és el que percebem nosaltres. I els rics són molt seus: amb el seu vestit o roba d’anar a treballar, llegint el diari i dinant als restaurants cars de la ciutat i creient-se que el món és seu. Creuen que pel fet de tenir diners el món o com a mínim Mèxic és seu, i en el fons acaben tenint raó.

Això no treu que a Mèxic i hagi molt bones persones gent que t’acull sense problemes, t’ajuda en el que et faci falta o té un somriure per tu sempre que el necessites. I aquí no hi té res a veure el nivell econòmic, perquè tinguin poc o molt els mexicans i les mexicanes et donen el seu caliu.

La parte nostálgica!

Hola! ¿¿ Cómo estáis?? Ahora que estamos casi en el ecuador de esta experiencia, me apetece hablar un poco sobre lo que supone estar tanto tiempo lejos de casa.

Todo lo que estamos viviendo es genial, cada día descubrimos y hacemos cosas nuevas :) pero no todo es tan bonito y fácil… En la semana de orientación nos explicaron que la mayoría de personas que participan en un intercambio pasan por una serie de fases que se podrían resumir como que al principio adoras todo lo de tu alrededor y estas encantado (1) para posteriormente empezar a encontrar defectos a cualquier cosa a la vez que comparas con tu cultura de origen (2), hasta que finalmente te adaptas (3).

Nosotras somos dos, y eso ayuda muchísimo a que todo sea más fácil. Pero hay días, momentos más bien, en los que te encantaría poder ir a tomar algo con un amig@ , sacar a pasear a tu perro o simplemente estar tirada en la cama de TU habitación. Y no puedes…

Esta última semana las dos hemos estado un poco más nostálgicas! Pero aquí seguimos, aprendiendo mucho y aunque suene cursi, creciendo como personas en muchos aspectos, porque el estar lejos de la gente y las cosas que quieres te hace darte cuenta de muchas cosas que por desgracia a veces no se pueden apreciar de tan cerca que están.

En la próxima entrada os contamos más cositas sobre los sitios que estamos visitando y nuestras aventuritas!! Mil besitos y abrazos a tod@s

Hay un amigo en mí!

Avui després de 2 mesos al D.F volem donar a conèixer a la que vindria a ser la nostra segona família, i és que després de tants dies i hores amb gent d’aquí hem acabat fent molt bons amics i amigues!!!

Per una banda, estan la Claudia, el Jonatan i l’Arturo que son “norteños”, de Tamaulipas. Els vam conèixer quan portàvem dos setmanes a Mèxic en una sortida a les piràmides de Teotihuacan i des de llavors cada cop ens hem fet més amics. També venen d’intercanvi però del nord de Mèxic, tenen estudien comunicació. La Claudia és una noia molt extravertida, carinyosa i li agrada molt la festa i el Captain Morgan! El Jonatan és molt divertit i amic dels seus amics i és difícil, per no dir impossible, riure amb ell. L’Arturo és molt graciós i tendre i s’apunta a un bombardeo! Sortim amb ells de festa, de compres i fins i tot estudiem (sí! Estudiem!) amb ells. Ens agrada haver trobat algú com ells aquí a Mèxic i els considerem part de la nostra família, com si ens coneguéssim de tota la vida.

També són amics nostres la Mariana i el Didier. Ells viuen a Xalapa i ja han acabat les seves carreres i van ser els nostres guies turístics per Xalapa. Mariana és molt afectuosa, irònica al 100% i l’ànima bessona de l’Ángela; Didier es nuestro cuate favorito, un historiador i guia en potencia que sempre té anècdotes a explicar! Tot i que hem passat poc temps amb ells, els hi tenim molt afecte i tenim ganes que vinguin a visitar-nos a la capital!

Finalment, però no per això menys importants, estan el Carlos de Pachuca que estudia comunicació i la Melissa del D.F que estudia Disseny Gràfic. Amb ells, anem a dinar entre setmana perquè no viuen tan bé com nosaltres i sempre van carregats de feina però són super bona gent i estan sempre per qualsevol cosa que necessitem!

Avui, que comento jo (Nerea) vull afegir que també està l’Ángela, que ocupa el lloc nº 1 de tota aquesta gent!!!!! Qui hagi pogut pensar que no ens portaríem bé, que ens enfadaríem algun cop o coses per l’estil va molt equivocat/da!!!!! És una molt bona companyia: sincera, empàtica, sensible, OPTIMISTA i amb una capacitat de superació i força de voluntat increíble! Gracias por dejarme pasar 5 meses contigo y poder conocerte mejor!!!!

Cumpleaños a la mexicana

Holaaaaaaaaa!!! Volvemos a estar aquí! Ya nos echábais de menos, verdad? Venga, que sabemos que aunque casi no tengamos comentarios , sois muchos y muchas los que nos seguís con ansiaaas :P

El finde pasado estuvimos en Xalapa, la ciudad de las flores. Nos llovió la mayor parte del tiempo pero estuvo super guay!! El sábado nos llevaron a pasear por una especie de bosque con diferentes cascadas… ¡precioso! Conocimos los pueblecitos de los alrededores y probamos la gastronomía típica de allí con su respectivo “torito”, una bebida alcohólica tipo Bayley’s que vas bebiendo vas bebiendo y sin darte cuenta te traiciona, por eso el nombre jajaja.

El domingo estuvimos en la playa y estuvo muy bien porque aunque estaba muy nublado, el agua estaba templada y era taan relajante!

Y el lunes vuelta a la dura rutina: aquí han sido las fiestas de la Independencia y sólo había clases hasta el miércoles… :P

Para acabar bien la semana, el sábado de mi cumple unos muy buenos amigos que tenemos aquí prepararon un pastel con las 21 velitas! ^^ Y luego salimos a una discoteca super fresa –pija- que nos recordaba mucho a Excess!! :D

Esto es todo amigosssss!!!! Adios desde Chilangolandia ^^

Pràctiques a punt!!!

Bonesssssss nois i noies!!!!! ¿Cómo están ustedes??? (Biennnnnnnn!!!)

Avui us volem explicar, per fi, com són les pràctiques que fem i on els fem!

Vam començar dimarts passat a Christel House i hi anem dimarts i divendres. Només hi anem dos dies a la setmana perquè nosaltres hem d’anar combinant les classes teòriques que fem aquí amb el Pràcticum, de forma que des d’ara i fins a finals de novembre estarem fent classes i pràctiques.

Christel House és una escola privada amb fons americans que es dedica a acollir a nens i nenes de 5 a 15 anys sense recursos econòmics, socials... que per si sols no podrien accedir a l’educació.

Allà durant els 3 primers dies que hi hem anat ens hem dedicat a anar per totes les classes de Primària (hi ha dos per curs, és a dir, 12 en total) fent observació i prenent notes sobre els nens i nenes i la seva conducta i nivell d’aprenentatge. Després de les observacions, hem estat comentant les nostres notes amb els tutors i, així, els nens i nenes que presenten manca de concentració, conductes inadequades o un retard en l’aprenentatge, estaran sota la nostra supervisió i comptaran amb la nostra ajuda aquests dos dies que anem a Christel House.

Esperem que sigui una gran experiència (tenim molt bon pressentiment) i totes les mestres i tutors/es ens han ajudat en tot el que hem necessitat. L’ambient de treball és molt bo i els estudiants de l’escola tenen molta disciplina i són molt simpàtics i simpàtiques!

Ho deixem fins aquí, perquè de moment no hi ha gaire més a explicar sobre les pràctiques! Només que estem molt contentes i que el temps aquí ens passa volant!!!

Besitos per a tothom!!!!!